Tots sabem que avui en dia, buscar feina no és tasca fàcil, tampoc ho és estar en una feina on no hi ha reconeixement ni validació, on el sistema de lideratge impossibilita el diàleg, on hi ha imposició i tractes diferencials que no es basen en la professionalitat…
A propòsit d’això, afrontar-ho amb positivisme i tenacitat és una bona estratègia, però, és molt important no oblidar-nos de la nostra “vulnerabilitat” doncs fer-nos els forts i pensar que “podem amb tot” i que no passa res, tendeix a ser, a la llarga, una estratègia destinada al fracàs.
Vivim en una cultura on la vulnerabilitat és vista com una cosa negativa, en què algú vulnerable s’associa a algú feble, de fet la RAE defineix vulnerable com aquell que pot ser ferit o rebre una lesió, físicament o moralment. D’altra banda, la vulnerabilitat també tendeix a connectar-nos amb la por de ser ferits i, per tant, a perdre el control sobre la situació.
Des d’aquest context i des de la idea que ens han inculcat d’haver de transmetre una imatge de fortalesa, autonomia, seguretat, intel·ligència, eficàcia, capacitat, etc. no és estrany, que tendeixi a ocultar-se o bé a negar-se la vulnerabilitat, ja que ens enfronta al fet que potser no som tan forts com creiem, ni com els altres creuen, ni tan segurs, eficaços o intel·ligents i que potser, en determinades ocasions, sí que necessitem l’ajuda dels altres.
En definitiva, vivim en una cultura on la vulnerabilitat tendeix a amagar-se o negar-se quan, per contra, la vulnerabilitat és una cosa evolutivament necessària perquè ens permet prendre consciència d’allò que realment ens està perjudicant i, per tant, ens facilita que generem recursos perquè allò que ens està fent malbé deixi de fer-ho.
Per això, si el que busquem és canviar una situació, primer haurem d’acceptar el mal que ens està fent, per a després, poder posar límits. Si no poso límits, si no calibro l’impacte de les interaccions dels altres en mi, pot passar-me que m’estiguin danyant i jo no adonar-me’n fins que ja sigui massa tard i el menyscapte sigui irreparable.
D’altra banda, i aquí és on voldria posar l’èmfasi, la vulnerabilitat, ens fa més propers, humans i accessibles als altres. I, també, ens permet establir relacions més reals i vincles més autèntics perquè quan deixem anar el cansat i pesat “puc amb tot” obrim el camí a acceptar-nos tal com som i obrim també, una porta que els altres puguin ajudar-nos i donar-nos el seu suport. Doncs de vegades i per absurd que pugui semblar, pretenem que els altres ens ajudin sense mostrar fragilitat i dient que estem bé quan en realitat no és així.
Així mateix, quan adormim emocions negatives també adormim les emocions positives i amagar la nostra vulnerabilitat als altres i a nosaltres mateixos, genera que visquem exercint rols poc accessibles, freds i distants, en definitiva, rols que s’adapten poc a la realitat i a les nostres necessitats.
A més, amagar la nostra vulnerabilitat no vol dir que aquesta desaparegui per art de màgia sinó tot el contrari, incrementem el nostre malestar, ja que ho estem fent és negar una emoció. Emoció que en ser negada creixerà en la clandestinitat i sense control.
I què té a veure tot això amb la recerca de feina, l’assetjament laboral o els conflictes a la feina? Molt, perquè si som capaços de calibrar el dolor que ens estan fent, si soc capaç de reconèixer que no estic bé i que ho estic passant malament, si soc capaç d’adonar-me de l’impacte de determinades accions sobre la meva autoestima, etc., sabré adaptar-me millor a la situació, sabré adaptar-me millor a la realitat que visc i generar nous recursos perquè no torni a succeir, sabré demanar ajuda o suport en cas que ho necessiti i també, podré desenvolupar conductes assertives i posar límits al meu entorn si és necessari.
Recapitulant, treballar la nostra vulnerabilitat es pot convertir en una potent porta a l’aprenentatge i via de desenvolupament personal.
I tu, estàs connectat amb la teva vulnerabilitat i la fas servir per generar recursos i consolidar vincles o bé, ets dels que encara pensen que és millor amagar-la o negar-la?
Per a més informació, em pots escriure a nuria@propulsat.com.
Estaré encantada d’informar-te i donar-te un cop de mà de forma personalitzada!
