A mitjans de març farà un any que el govern espanyol va decretar l’estat d’alarma a tot el territori nacional. Després de pràcticament un any de convivència amb la COVID-19, la consciència sobre el seu impacte en el nostre estat psicològic és més que evident, ja que cansament, nervis i desànim, s’han anat estenent entre nosaltres amb més o menys intensitat.
El Col·legi General de Psicologia d’Espanya, conclou en un dels seus estudis, que la pandèmia que vivim per l’impacte de la COVID-19, ha originat i continua originant de manera progressiva, problemes psicològics a la població sent la depressió, ansietat o una pitjor qualitat del son, algunes de les conseqüències considerades més freqüents.
Els canvis que hem anat patint, les múltiples situacions estressants, la incertesa, l’allau informativa, la confusió, les directrius i la informació contradictòria… són sumatoris que han anat afegint una descompensació emocional més gran en tots nosaltres.
Quan el Consell General de Psicologia d’Espanya (COP) conclou en un dels estudis que un de cada 4 espanyols presenta símptomes relacionats amb la depressió greu o moderada a conseqüència de la COVID-19, la situació és greu. Per tant, és més que coherent que decaïment, apatia o ansietat siguin símptomes que de mica en mica s’han anat normalitzant i formant part de les nostres vides.
Així mateix, emocions com la ràbia, la tristesa, la impotència o angoixa, entre d’altres, són també reaccions vinculades i freqüents davant d’aquesta situació.
Per tant, no són estranys tots aquests efectes en el nostre estat psicològic, ja que ens trobem davant d’un canvi d’hàbits derivat d’aquesta situació atípica, l’exposició prolongada de la qual ens està generant un progressiu desgast i esgotament.
Les nombroses pèrdues, el patiment, l’esforç inhumà de molts col·lectius, la dificultat per conciliar vida laboral i personal, pèrdues d’ocupació o d’ingressos, restriccions de mobilitat i la consegüent desaparició de vies de compensació com ara relacionar-nos amb els nostres éssers estimats, amics, fer activitats de lleure, viatjar.., ens han anat sumint progressivament, en una nebulosa assaonada per la incertesa, el decaïment i l’ansietat.
En termes evolutius, l’ésser humà necessita anticipar-se al perill per poder fer-hi front i sobreviure. Per tant, hi ha una necessitat psicològica de reduir aquesta incertesa i és per això que molts de nosaltres analitzem, preguntem o contrastem informació abans de prendre decisions, fonamentalment, per aconseguir aquesta sensació de control que anhelem, ja que en un lloc recòndit dels nostres cervells la incertesa es tendeix a associar a amenaça.
En aquest context, el que comença com a estratègia adaptativa pot arribar a transformar-se en bloqueig i indecisió, ja que quan incrementem el nostre grau d’exigència, projectem un desig de control frustrat perquè no podem predir el que succeirà. És per això que reconèixer la incertesa com a part de la vida i integrar-la es converteix més que mai en una cosa indispensable.
Davant d’aquesta complexa situació, acostumo a recomanar als meus clients els següents punts per millorar la seva autogestió emocional i recuperar -dins del possible- el timó de les seves vides:
- Abans de tot és important identificar les nostres emocions (ràbia, tristesa, frustració, desesperança, apatia, por, ansietat, etc.) totes elles, són normals i congruents amb la situació i no només això, sinó que a més ens proporcionaran informació sobre com estem i el que necessitem emocionalment.
- Un cop identificades les nostres emocions, és important acceptar-les sense judici ni culpa per sentir-les
- Així mateix, també és rellevant identificar aquells pensaments i/o conducta que ens estan fent patir. Potser més enllà de la situació en si, siguis una persona amb tendències al catastrofisme, o molt controladora i exigent, o amb poca tolerància a la frustració, etc. És important tenir-ho en compte, ja que en funció del teu perfil psicològic, seràs més o menys vulnerable davant d’aquesta situació. Per tant, pren-te uns minuts durant el dia per adonar-te de com aquestes i de quins pensaments et poden estar generant ansietat.
- Reconeix i accepta allò sobre la qual tens o no tens control.
- Pel que fa a allò sobre què no tenim control, accepta el dolor i la pèrdua d’allò que abans era i ara no és, o que abans podíem fer i ara no, ser capaços de deixar-lo anar ens permetrà redirigir aquesta energia en allò que sí que tenim control. Recordeu que tenir el control absolut més que una possibilitat és una fantasia.
- Pel que fa a allò sobre què si tenim control, identifica conductes que et puguin fer sentir millor. Centra la teva atenció en allò que sí que pots fer i fes un llistat. Tan bon punt comencis a fer allò que si depèn de tu, augmentarà el teu nivell de confiança tant en tu com en la situació.
- Vigila el teu nivell d’estrès i per poder-lo regular, practica esport, realitza tècniques de relaxació, o bé, engega estratègies que et puguin haver servit altres vegades.
- Construeix rutines amb espais per a tu on puguis prendre’t un respir, descansar i cuidar-te.
- Alimenta’t de forma sana.
- Socialitza en la mesura del possible, busca suport i comparteix les teves emocions amb altres persones.
- Confia en la teva capacitat d’adaptar-te i valora de manera justa les teves capacitats i habilitats tenint presents, dificultats superades i habilitats emprades per fer-ho.
- Observa les teves conductes “anestesiants” perquè no es converteixin en conductes compulsives i dissociatives dels que vius (Netflix, Xarxes socials, Menjar, Beguda, Drogues…) i substitueix-les per altres activitats plaents que en lloc de “anestesiar-te” et donin energia . Limita la tecnologia i inverteix aquest temps en una mica més productiu per a tu mateix com caminar, fer esport, llegir, etc.
- Viu el present, centra’t a l’aquí i ara i en el que pots fer a curt termini. Tingues en compte que la felicitat no depèn del nostre futur sinó del nostre present.
La incertesa ha vingut per quedar-se, ja que no sabem què pot arribar a passar en un futur immediat.
I tu, com creus que t’està afectant la pandèmia? I, La incertesa?
Per a més informació, em pots escriure a nuria@propulsat.com
