Fa uns quants dies llegia un article que afirmava que l’assetjament laboral havia crescut a Espanya un 40% des de l’inici de la crisi. En aquest context, és una realitat que la crisi ha sumat por als treballadors i que en certa manera els ha convertit en víctimes potencials que se sotmeten amb més facilitat.
El tema és que les conseqüències que pot tenir l’assetjament laboral en les persones són molt serioses podent derivar en depressions, atacs de pànic, irritabilitat, baixa autoestima, etc.
Moltes vegades, però, el treballador no acaba de ser conscient d’estar patint una situació laboral d’assetjament i situacions com la discriminació en el tracte, l’agressió verbal, la difamació, la desqualificació, etc., es van tornant part de la seva dinàmica laboral. Dinàmica que tot i viure negativament, es tendeix a viure amb resignació i por de perdre la feina.
En aquestes situacions, és de vital importància que la persona abandoni el seu lloc de treball -si pot ser després d’haver arribat un acord que li sigui beneficiós- doncs dia que passi, dia que més copejada va ser la seva autoestima i més li costarà després aixecar-la.
Però, i després què? Com s’afronta la cerca de feina?
En el meu exercici com a coach i psicòloga de desenvolupament professional, em trobo amb freqüència, casos de persones que acudeixen a mi per dur a terme un procés de reinvenció professional i de canvi i que abans d’iniciar el procés, hem de fer un parèntesi, i reelaborar l’experiència d’assetjament laboral viscuda per poder continuar endavant, ja que el ressentiment que els està acompanyant, el dolor i les seves inseguretats, no els permeten avançar i els situa en un rol de víctima que no fa més que empetitir la seva autoestima.
D’altra banda, moltes vegades em trobo amb persones que venen amb la necessitat de fer un canvi professional de sector, però que després s’adonen que no, que la feina ja estava bé i els agradava que el que realment volen és NO tornar a repetir l’experiència viscuda d’assetjament.
En aquesta línia, abans d’iniciar un procés de recerca de feina o de recerca de vocació, és de vital importància en aquests casos, elaborar l’experiència traumàtica viscuda i donar-li una altra visió, una altra mirada que tregui el treballador de la culpabilitat i l’ajudi a processar i deixar enrere el que s’ha viscut.
Doncs el passat, passat, no es pot canviar el passat, però sí que es pot tenir un bon present. La vida és de vegades injusta per a tots i hi ha coses que no podem canviar, hi ha gent que actua injustament perquè la seva manera de pensar i sentir és diferent i quan lluiten pel seu benestar van en contra del nostre.
Òbviament, això sembla molt fàcil dir-ho, però tots sabem que no és tan fàcil fer-ho i que processar aquesta experiència, treure tot el ressentiment i la ràbia i transitar l’acceptació i el perdó, és un procés que requereix esforç, valentia i convicció.
I compte! Que quan parlo de perdonar, no parlo ni d’oblidar ni de justificar ni de minimitzar el que ha passat, parlo d’un acte que fem per nosaltres mateixos per no quedar-nos estancats en el passat perquè en aquest sentit, perdonar és avançar i no deixar que el que és dolent del passat ens afecti al present.
Ja ara sí, un cop elaborada l’experiència traumàtica viscuda, ja podem afrontar amb una altra energia i una nova mirada, la recerca d’una nova feina o un procés de reinvenció professional.
I tu, sents que han fet malbé la teva autoestima i et costa avançar?
Per a més informació, em pots escriure a nuria@propulsat.com.
Estaré encantada d’informar-te i donar-te un cop de mà de forma personalitzada!
