L’increment d’acomiadaments generats per la crisi ha obligat moltes persones a replantejar-se la seva carrera professional i fer-se preguntes tipus I si canvio de sector? Aprofito el moment i busco alguna cosa que m’ompli més? Busco un sector menys afectat per la crisi? Aprofito per formar-me? Però formar-me per què? Etc.
Altres han vist com les seves condicions laborals es precaritzaven quant a salari i condicions. També s’ha donat un notable increment de l’assetjament a la feina (de fet s’estima un augment del 30% des de l’inici de la crisi el 2008).
En aquest context, cada cop són més les persones que s’estan replantejant el seu futur professional.
Tal com comentava en el meu anterior post, un treball insatisfactori es tradueix a una vida també insatisfactòria, no obstant això, qui va dir que reinventar-se era fàcil?
Reinventar-se és un acte de valentia i per fer-se, cal voluntat, perseverança, proactivitat i optimisme. Reinventar-se, implica tornar a començar, lluitar contra les nostres pors i creences limitants, combatre les nostres inèrcies i enfrontar-se a nous i diversos obstacles.
Darwin deia que “No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que respon millor al canvi”. Canvi i evolució van, per tant, de la mà.
Entre les persones que acompanyo en processos de reinvenció personal, la part que resulta més dura de tot el procés, és sens dubte mantenir una actitud positiva durant aquest procés.
Si bé és fonamental prendre’s un espai previ de reflexió i aprofundir en qui som i allò que realment volem, aprofundint en els nostres valors, competències, talents i confeccionant un objectiu professional específic, motivador i realitzable.
Mantenir una actitud positiva, proactiva i perseverant, no és una tasca fàcil, ja que ens enfrontem a un entorn laboral sacsejat per la crisi i també a circumstàncies que escapen fora del nostre cercle d’influència i que, per tant, no depenen de nosaltres i les nostres accions.
D’altra banda, també patim una societat que tendeix a valorar-se a si mateixa per “allò en què treballa” i no per “qui és més enllà de la feina” i una cosa tan simple com això, resulta devastador per a la nostra autoestima i per conseqüència pel nostre procés de canvi. És important tenir present que som molt més que la nostra feina! I que quan ens diuen que “no” a un projecte, estan dient “no” a la nostra feina i no a nosaltres com a persones.
Per mantenir la nostra actitud i no caure en la desesperació i sentir-se un fracassat o començar-se a qüestionar el motiu pel qual es va decidir fer aquest camí és important tenir un compte 5 aspectes.
Continuarà …
Si estàs interessat en processos de canvi professional – reinvenció, demana una sessió informativa a nuria@propulsat.com
