Enfrontar-se a un acomiadament sol ser una cosa dura per a la majoria de les persones. Encara que pugui interpretar-se com el començament d’alguna cosa nova, com una oportunitat o com el final d’un cicle que s’havia d’acabar, la realitat, és que de bon tros, sol costar que un afronti la situació, de manera positiva i constructiva.
Fins i tot sent una cosa desitjable, a ningú li agrada que el facin fora i sol resultar molt difícil estar preparat per a un moment així. Considerant-se així, un dels elements més pertorbadors a la vida d’un.
El motiu d’aquesta pertorbació és que l’acomiadament implica aspectes diversos que cal tenir en compte:
- Pèrdua econòmica: pèrdua augmentada per la incertesa laboral del moment i la baixa oferta existent. A més, aquesta pèrdua pot arribar a representar, el fet de no poder satisfer les necessitats bàsiques i valdre’s per un mateix.
- Pèrdua d’autoestima i concepte d’un mateix: a més del que hem comentat anteriorment, és important tenir present que al final, un acomiadament és un rebuig cap a nosaltres per part de l’empresa i a ningú li agrada que el rebutgin. En aquest sentit, és molt important tenir present, que allò que estan rebutjant és el nostre treball per un motiu determinat i no a nosaltres com a persones.
- Pèrdua social: a causa de les hores que passem a la feina, aquest sol ser el lloc on realitzem la majoria de les nostres relacions personals i una de les principals bases on s’obté reconeixement i estatus social, per tant, quan es perd la feina també s’està perdent tot això. Es passa de tenir un càrrec determinat amb tot el reconeixement que això implica, a ser una persona més a la cua de l’atur.
- Pèrdua de salut: l’acomiadament pot produir també respostes emocionals d’ansietat, hipertensió, depressió, distracció de l’arranjament personal, i en alguns casos, aparició d’altres patologies més severes com l’abús de drogues o l’alcoholisme.
- Amb tot el que hem exposat, no és estrany que en el pla familiar també es vegin afectades les relacions.
Quan ens acomiaden, entrem en un procés molt similar al que seria un “procés de dol”, ja que això implica dolor, pena i bolcada cap a l’interior.
A grans trets sol passar-se per les fases següents:
- Negació de la situació: ens intentem protegir d’una realitat que no ens agrada “això no em pot estar passant a mi.”
- Ira: sentiment que emergeix en preguntar-se un mateix per què el fan fora a ell i no a un altre, “per què jo?” seguida d’una lluita mental per recuperar el lloc “no entenc per què em fan fora a mi i no a un altre” “i si arribo a un acord i em redueixen el sou, potser així em tornen a contractar?” La ira és un sentiment que tendeix a bloquejar-nos, a no deixar-nos avançar i que perjudica progressivament la nostra autoestima i també la nostra confiança.
- Tristesa: sentiment que sorgeix quan es pren consciència que l’acomiadament és una realitat sobre la qual no podem fer res. Fase que ens pot portar a sentir-nos deprimits, desmotivats i també apàtics “per què buscar? Total si no trobaré res.”
- Acceptació: fase en què s’entra, en el moment en què la persona ja està preparada per afrontar la recerca de feina, ja que assumeix la situació.
En aquest context, i per no desaprofitar contactes ni oportunitats, és important tenir present que cal superar un procés d’adaptació emocional a la pèrdua d’ocupació, abans de buscar una nova feina amb l’objectiu de no enviar currículums de forma compulsiva a tots els nostres contactes ni caure en la passivitat i quedar-nos atrapats entre la ira i la tristesa.
Continuarà…
Per a més informació, em pots escriure a nuria@propulsat.com
