Si bé és una cosa que acostumo a veure amb freqüència, em continua impactant profundament el fet de veure que algú sobrat de capacitat, talent i competències creu que no pot, que no ho aconseguirà i que tampoc val la pena que ho intenti.
I no només això, sinó que a més –aquest mateix individu– li doni, una autoritat exagerada al criteri extern, al que diran, als caps mediocres i als mals companys.
M’entristeix veure com aquestes mateixes persones capaces i brillants, van perdent la seva esplendor i de mica en mica van creient-se que potser no són tan bones, que potser la culpa és seva, que han de conformar-se amb el que tenen i sentir-se contentes de tenir una feina encara que no siguin feliços.
Tot i això, i malgrat tot el que hem explicat anteriorment, m’entusiasma veure que el nostre sistema de creences és modelable, que amb esforç, és possible canviar la nostra mirada, que podem qüestionar les nostres creences i establir nous patrons de funcionament que ens permetin avançar.
Que quan prenem consciència del que ens diem a nosaltres mateixos, del to que utilitzem i de com s’articula el nostre sistema de creences, comencem a ampliar la nostra mirada i flexibilitzar els nostres patrons.
Perquè quan jo dic “no puc”, quan jo em dic a mi mateix no pots!
En què em baso per pensar-ho? Quins arguments he de sostenir aquesta creença?
No puc? En què específicament no puc?
Comparat amb qui?
I si pogués?
Com seria la meva vida si pensés que si puc?
Quins arguments tinc per pensar que si podré?
I a tu, T’agradaria qüestionar alguna de les teves creences? Com seria la teva vida si la teva mirada fos una altra?
Per a més informació, em pots escriure a nuria@propulsat.com.
Estaré encantada d’informar-te i donar-te un cop de mà de forma personalitzada!