Són nombroses les persones que busquen ajuda a causa de la seva baixa autoestima, a sentir-se menys que els altres encara que no hi hagi una raó aparent que ho justifiqui.
Són persones que al marge de la seva capacitat, pateixen i se senten infeliços perquè el seu estat de carència constant, si no és suficient, limita les seves accions i genera el desig d’evitar exposar-se davant els altres.
Són persones que se senten petites, fracassades, limitades i inferiors i amb tendència a la introversió.
Al no saber valorar qui són i què tenen, solen ser admiradors de les virtuts i possessions alienes. Viuen ego centrades en les seves limitacions i pateixen un temor exagerat al fracàs. Temor sobredimensionat, que en moltes ocasions els porta a la passivitat, a la no-acció.
Solen ser persones susceptibles que tendeixen a interpretar les actituds dels altres com a rebuig o manca d’interès. Els costa prendre decisions i tendeixen a cercar suport i a generar dependència dels altres.
Quan ocupen càrrecs directius, moltes abusen de la seva autoritat i els delata la tendència a destacar els defectes externs per ressaltar la seva pròpia imatge.
Sense adonar-se’n, generen un cercle viciós, en sentir-se inferiors actuen de manera insegura el que provoca que els altres els considerin menys i això contribueix a augmentar el seu complex.
En aquests casos, la família sol ser el primer factor determinant de complexos, tenint en compte que fins als vuit anys la família forja el 90% dels criteris personals amb l’exemple, sobre protecció, manca de suport o manca de reconeixement i constants retrets o bé, l’excés d’exigència van forjant aquesta fragilitat. Perquè quan un nen no se sent valorat, estimat o respectat, la seva personalitat es torna fràgil i insegura.
A l’escola també es pot generar el complex d’inferioritat, ja que els nens tenen una gran capacitat de mofar-se dels defectes aliens i sense saber-ho, es pot generar un problema d’autoestima.
D’altra banda, no complir els cànons estètics marcats fa molt vulnerables als adolescents que si no saben adaptar-se, poden construir també aquest sentiment.
Com a defensa, una persona amb baixa autoestima pot mostrar inhibició o bé compensar la seva carència mitjançant accions compensatòries com:
1 Suprimir el defecte (p. ex. aprimar-se perquè no es rebutgi)
2 Compensar el suposat defecte destacant un pla diferent (p. ex. no tinc facilitat per a les matemàtiques però sí la gimnàstica)
3 Mostrar un fals sentiment de seguretat per amagar les seves pors (p. ex. pretén mostrar que són més que els altres)
Com superar-ho?
- Comprendre l’origen del problema d’autoestima i desarticular els mecanismes psicològics que el reforcen.
- Evitar la comparació amb els altres i la tendència a pensar que els altres són millors.
- Buscar el costat positiu de les coses per petit que sigui.
- Dur a terme una tasca d’autoconeixement que permeti conèixer aspectes positius i també negatius.
- Ser més justos amb nosaltres mateixos i més enllà dels nostres defectes poder veure les nostres virtuts.
- Donar-nos suport en les nostres virtuts i talents.
- Acceptar-nos tal com som, amb les nostres virtuts i defectes.
- Saber rebre reconeixement dels altres sense devaluar-nos a nosaltres mateixos o la meta aconseguida.
- Saber també donar-nos reconeixement quan aconseguim una meta, no pensar que ha estat una qüestió d’atzar o facilitat.
- Posar-nos metes reals.
- Treballar l’assertivitat i les habilitats socials.
- Crear pautes noves d’autovaloració i de comportament.
I tu, com vas d’autoestima?
Per a més informació, em pots escriure a nuria@propulsat.com.