Vivim en un món de bojos, on immediatesa, velocitat i exigència van agafades de la mà i no només això, sinó que a més, tendeixen a percebre’s com una cosa positiva. Els mitjans de comunicació cada cop són més i més veloços i, per tant, ens demanen ser més i més eficients i ràpids.
Avui en dia, entrar en projectes que són “per ahir” ha passat a ser alguna cosa, si no normal, freqüent, ja que el que és estrany, ha passat a ser disposar de timings coherents amb el volum de treball.
Al final, amb tantes presses per tot, pretenem que les nostres emocions flueixin amb la mateixa velocitat que la informació, busquem sentir sense sentir, busquem resultats sense procés, que és el mateix, que pretendre nedar sense un mullar-se.
I és clar, que tot això no va de franc, sinó que per això paguem l’elevat preu de l’ansietat. Això és perquè a Espanya, es consumeixen cada cop més ansiolítics per intentar controlar-la. El motiu és evident, ja que és el sumatori d’una societat carregada d’estrès, de la crisi i del consegüent augment de la taxa d’atur.
De fet, segons la societat espanyola per a l’estudi de l’ansietat i l’estrès, 1 de cada 5 pacients d’Atenció Primària pateix un trastorn ansiós.
A més a més, no em deixa de sorprendre l’increment de casos amb què em trobo de persones “addictes” a aquesta sensació de pressió constant, persones que vinculen aquesta sensació d’estrès a productivitat, utilitat, valor i eficiència. I que sense adonar-se’n, estan vinculant la calma a la ineficiència. Persones, que quan estan a l’atur, inconscientment busquen aquesta sensació de velocitat i de no parar de fer coses per sentir-se útils i vàlides.
Però, i on queda la paciència? De vegades penso que hi ha una confusió amb el terme perquè ser pacients no significa tolerar l’abús o el sobreesforç prolongat o el patiment ni el mal. És important ser pacients fins que veiem que la situació ens fa malbé emocionalment. El problema és que l’aparent increment de la tolerància a l’estrès i la por de perdre la feina ha desdibuixat aquests límits i ha allunyat l’individu de l’assertivitat i del fet de posar límits.
Segons la RAE paciència és la capacitat de suportar alguna cosa sense alterar-nos, de poder fer coses pesades i minucioses, de saber esperar quan alguna cosa es desitja molt i també, la capacitat de tolerar situacions desfavorables.
No obstant això, a mi la definició que més m’agrada és la del budisme tibetà, que diu que la paciència és la força interior de no deixar-se portar per la negativitat.
I és que ser pacients, ens ajuda a tenir relacions més saludables, acceptar millor els altres tal com són i comprendre que hi ha coses que no depenen d’un.
I Com millorar la meva paciència?us estareu preguntant.
Alguns exercicis que solc recomanar durant el transcurs dels meus processos, són els següents:
- Visualitzar el resultat futur que tindrem a conseqüència de la nostra paciència.
- Tenir present que val la pena tenir paciència per obtenir aquests objectius (objectius alineats amb els nostres valors)
- Ser conscients de les necessitats externes, saber empatitzar.
- Subdividir el nostre objectiu en petits metaobjectius que ens permetin tenir la sensació d’avenç.
- Millorar l’organització i la planificació setmanal, tenint en compte que és important preservar espais per a uns mateixos.
- Recorda que estar sempre en el “fer” i no en “ser” acaba resultant malament, busca exercicis o activitats que et permetin guanyar presència i estar present i connectat amb tu mateix com ara la relaxació o bé la meditació.
- …
I tu, vols millorar la teva paciència i disminuir la teva ansietat?
Per a més informació, em pots escriure a nuria@propulsat.com.
