Diuen que ens enfoquem al que és negatiu per sobreviure, per poder anticipar-nos al pitjor dels escenaris i fer alguna cosa.
Estratègia que potser ens funcionava molt bé a les cavernes quan l’amenaça solia ser la manca de menjar, l’aguait de depredadors o el clima.
No obstant això, avui els depredadors s’han diversificat i multiplicat i més enllà dels animals -per als quals, tristament, hem passat a ser nosaltres l’amenaça- emergeix un sistema que ens categoritza en fracassats o persones d’èxit.
Busquem incansablement benestar i control – quan aquest últim, és inassolible.- Busquem no fracassar, ser vistos, ser reconeguts, ser acceptats, triomfar professionalment, tenir una parella perfecta, un cos perfecte, amics, diners….
En aquest context, tot allò relacionat amb el negativisme i el patiment, ho aprenem gairebé sense adonar-nos-en, tal com els nostres pares ho van viure en la seva pròpia història, repetint una vegada i una altra, aquesta tendència a l’anticipació d’escenaris negatius que ens submergeix, en incessants espirals de negativitat.
El veritable problema se centra en aquesta absurda creença que diu …
SI CENTREM LA NOSTRA ATENCIÓ EN EL QUE ESTÀ MALAMENT, O BÉ, EN EL QUE ATEMPTA CONTRA NOSALTRES, ESTAREM PREPARATS PER AL PITJOR.
I això… NO ÉS AIXÍ!!!
Doncs el que en realitat estem fent, és debilitar-nos cada cop més i més davant de qualsevol possible adversitat.
No ens adonem que es tracta d’una actitud defensiva, que en certa manera ens permet amagar-nos darrere d’aquesta i no actuar. Doncs quan em fragilitzo, em posiciono en una actitud de derrota i m’exculpo d’actuar, d’afrontar i, per tant, de fracassar.
En aquest escenari poc favorable, apareix la culpa, ja que quan hi ha patiment i negativisme, hi sol haver culpa i de vegades, perdem tant de temps buscant responsables, que sense voler-ho, transformem el conflicte al centre de la nostra vida. Cosa que segurament també van fer els nostres pares.
Supervivència i cultura han contribuït a mantenir la tendència al negativisme, però …
Ens hem parat a pensar, que seguint aquest patró, deixem de viure el present (i allò que en realitat succeeix) per viure una projecció negativa del futur, que ni tan sols tenim la certesa que passarà?
Una projecció que ens, ens té naufragats en la por i que pren els nostres recursos?
Si realment volem estar llestos davant d’una adversitat, per què no deixem de picar-nos i debilitar-nos i invertim el temps i l’esforç, a augmentar la nostra confiança? En pensar en els nostres èxits, recursos, competències i talents?
Al final, es tracta de canviar la nostra mirada, de fer gimnàstica mental, de canviar el prisma, de mirar-lo des d’una altra òptica diferent que ens plantegi un escenari possibilitador, un escenari mobilitzador i no paralitzant.
Alguns recursos que solen funcionar per començar a posar en marxa un patró diferent de funcionament, són els següents:
- Per augmentar la confiança:
- Abans de dormir pensar en el millor del dia.
- Construir una llista d’agraïments
- Compartir moments divertits i no queixes.
- Construir una llista d’èxits personals i professionals.
- Diferenciar entre allò que està dins del nostre cercle d’influència (sobre el que podem actuar) del que està fora del cercle (sobre el que no podem actuar) i no estar destinant temps i energia a dilucidar sobre aquells aspectes sobre els quals no podem fer res.
- Ubicar-nos al present, a l’aquí i ara.
- Usar l’art de la visualització, en lloc de projectar escenaris negatius intentar fer l’exercici invers, la capacitat de projectar la tenim desenvolupada perquè no ho fem servir en el sentit invers projectant escenaris positius? Projectant allò que volem per a la nostra vida?
- Fugir de les converses negatives i de les persones tòxiques (doncs tendeix a debilitar-nos)
I tu, saps sortir del teu negativisme?
