InicioNo Encaixo - Propulsa't

Si un dia algú decideix passejar-se pel carrer amb uns calçotets al cap, el titllaran de boig, però si tothom ho fa, serà considerada una cosa normal, ja que sembla que allò «normal» és el que fa la majoria. Però, què passa quan el teu fill o filla és diferent de la resta? Si fa i li agraden coses que no agraden a aquesta majoria? En aquest context, poden succeir dues coses: que els pares i l’entorn escolar ho respecti i ho permeti o bé, que pretenguin que ho canviï i s’adapti a la resta.

Tal com diem en aquest relat, «les nostres diferències són allò que ens fa especials» i no només això, les nostres diferències també són allò que aporta diversitat a la societat i al món. Les diferències entre individus són allò que està darrere dels canvis més importants, dels avanços, dels descobriments i, també, de les revolucions. Les nostres diferències i diverses maneres de pensar i ser són les que han propiciat i propicien l’evolució de les monòtones i grises multituds.

Quan observem que el nostre fill o filla no encaixa, un punt de partida important és observar-nos a nosaltres mateixos: ens comparem massa amb els altres? Si no encaixem amb el nostre entorn, això ens fa sentir malament? La manera en què nosaltres reaccionem davant d’aquesta situació impactarà directament en com ho faran els nostres fills o filles. La tendència sobre proteccionista de molts pares els porta a preocupar-se en excés quan veuen que el seu fill o filla té pocs amics, per això, abans de tot, és important observar detingudament, ja que allò que a nosaltres ens pot semblar preocupant, pot ser que el nostre fill ho visqui amb certa indiferència i despreocupació.

El primer que necessita el nostre fill o filla és uns pares presents, uns pares que l’escoltin, que l’entenguin i fomentin la comunicació. Això ajudarà a normalitzar les emocions del nostre fill o filla i desenvolupar la seva tolerància a la frustració. Si al teu fill o filla no l’han convidat a una festa d’aniversari, necessitarà el teu suport, però no et lamentis ni jutgis negativament, evita alimentar el seu malestar i mostrar empipament perquè la manera en què tu gestionis aquesta situació li servirà d’aprenentatge i referència a l’hora d’afrontar-ho ell mateix. Normalitzar-ho, no donar-li més importància i fins i tot explicar que a nosaltres també ens va passar en el seu moment, ajuda al fet que el nostre fill o filla ho alleugeri, ho ordeni emocionalment en el seu interior i no li doni més importància de la que toca.

Sentir-nos exclosos durant la infància no sempre és dolent perquè ens ajuda i dona l’oportunitat de construir recursos emocionals que ens protegiran i ajudaran posteriorment a adaptar-nos millor a l’entorn social. Aquesta oportunitat d’aprenentatge proporciona la possibilitat de millorar les habilitats socials i reforçar tot allò en què el nostre fill o filla té traça, les nostres diferències no solament ens fan especials sinó que també són el bressol dels nostres talents. Perquè els talents emergeixen d’aquells aspectes que ens flueixen sense un esforç extra i de manera natural. Per tant, quan no permetem o no respectem la diferència del nostre fill o filla, eclipsem les habilitats innates que, en un futur, els distingiran d’altres persones. Quan no permetem o respectem la seva diferència, estem rebutjant el nostre fill o filla tal com és espontàniament i, per tant, generant un impacte negatiu en la seva autoestima, en la percepció d’un mateix i en el sentiment propi de valor personal.

D’altra banda, si el nostre fill o filla se sent rebutjat per un nen o per un grup, pots fer-li saber que si no és acceptat, millor no insistir-hi, ja que hi ha molts més nens que poden ser els seus amics. El més important és que sàpiga i entengui que han d’acceptar-lo tal com és, han de respectar-lo i tractar-lo bé, i que no ha de permetre faltes de respecte.

En definitiva, acull incondicionalment la seva diferència, no la jutgis negativament pel fet de no ser acceptat. Entén-lo, deixa’l ser ell sense forçar-lo a fer coses que no vulgui fer pel fet d’encaixar i ofereix-li alternatives d’oci que ampliïn les possibilitats de conèixer altres nens o nenes amb gustos similars.

Si un dia ve el teu fill o filla i et diu que se sent apartat i no el deixen jugar, anima’l que t’ho expliqui, dona-li confiança per parlar-ne, evita que se senti culpable per aquest motiu i vulgui modificar la seva conducta per agradar. El més important és que sigui capaç de construir el seu espai sense deixar de ser ell mateix.

Per tant, si la situació no és greu, és aconsellable deixar que el nostre fill o filla ho resolgui, ser prudents i no ficar-se pel mig, és la millor de les opcions perquè això els servirà d’aprenentatge per poder bregar amb futures situacions conflictives al llarg de la seva trajectòria personal i també professional.

És important que el nostre fill o filla entengui que no hi ha res defectuós en ell que hagi provocat aquest rebuig i que al llarg de la seva vida es trobarà amb persones amb les quals encaixarà i amb les quals no i que això no el fa millor ni pitjor, simplement el farà més conscient de la diversitat existent.

Vivim en un món contradictori que no resulta fàcil d’entendre perquè d’una banda es busca ser únic, inigualable i diferenciar-se dels altres i per l’altra es busca encaixar en els patrons socials predominants, d’aquí que sigui tan important que abans de tot, ens observem a nosaltres mateixos i en com reaccionem subjectivament al fet de no encaixar amb el nostre entorn, perquè la manera en què el visquem marcarà l’emoció predominant amb la qual ho visqui el nostre fill o filla.

Información de contacto

Calle Tordera nº8, Local 1
08012 Barcelona

+ 34 677 44 63 09

nuria@propulsat.com

   

© 2019 Propulsa’t. All Rights Reserved.

Visita mis redes sociales: